“El que no es pot pretendre és que els estudiants que ara entrem a la universitat, que portem tres mesos i mig sense fer classes, ens hi posem al 100%, tirant-nos de cap a la nova tasca. El cos necessita un temps per adaptar-se als canvis, no es pot passar d’estar de vacances a agafar apunts com un condemnat".

"La gent em pregunta, què estudies, i jo responc: Història. Ah, no ho sabia, diuen llavors. D’entre els que diuen que no ho sabien, n’hi ha molts que posen una cara de compassió, d’altres de patiment, la majoria no entén com algú es pot matricular a Història de forma lliure i voluntària. Pocs s’atreveixen a dir que no té futur, alguns diuen que és molt bonic (sobretot gent gran) i la majoria, la gran majoria pensa que fent Història perds el temps i que tu mateix, que ja t’ho trobaràs".

"Un gat ha entrat -la porta era oberta- a classe i ha pujat a la tarima on era el professor i s’ha situat just davant seu, escoltant-lo amb atenció. El professor ha saludat el nou estudiant i ha continuat com si res. Nosaltres rèiem, perquè ens ha sorprès que un gat estigui més interessat per la Història que molts humans, que quan senten algun comentari relacionat amb el passat desconnecten ràpidament. El gat ha aguantat dos minuts a classe, més d’un humà hagués fugit corrent".

"Després d’haver vist les notes he pensat que allò que a la UB el curs es programa en quadrimestres (febrer i juny) era un miratge. Realment, com tota la vida, tinc trimestres (febrer, juny i setembre)".

"És molt més lícita una xuleta que copiar el veí del costat, ja que per elaborar-la es requereix temps i tàctica. A més, durant l’elaboració s’aprenen coses i durant l’execució un s’ha de controlar els nervis. La xuleta és el paradigma de l’afany de superació, fomenta la creativitat, posa en marxa la imaginació i gira l’esquena al conformisme".

"Vaig tenir un descuit gravíssim, em pensava que l‘examen era l’endemà. Em vaig fotre molt nerviós, perquè m’ho sabia i no tenia ganes d’anar al setembre. Després de rumiar-ho i de consultar-ho vaig decidir trucar al professor, el Meroño, no sé com, va trobar el seu número de telèfon. Al professor li vaig dir que estava malalt: descomposició. Vaig haver de buscar un certificat mèdic. Avui he fet l’examen, i m’ha fet les mateixes preguntes que a la resta de la classe. L’aprovat està garantit".

"Per fer treballs hi ha evidentment la possibilitat de consultar llibres i més llibres, l’opció de trobar un company que te’l deixi i tu reinterpretar-lo o anar de patac a internet i aprofitar les noves tecnologies. Allà hi pots trobar treballs correctes que simplement has d’imprimir".

el nou best-seller